Per què es desvia la llum làser quan passa entre els orbeez si no hi ha aigua al got? Per què quan omplim el got amb aigua i fem passar el làser entre els orbeez, aquest cop la llum no es desvia? Els orbeez són aigua i tenen forma esfèrica per això entre ells queden espais plens d’aire perquè no encaixen. Quan passa la llum làser, es desvia perquè canvia de medi ( dels orbeez d’aigua (líquid) als espais d’aire (gas)), això és la refracció de la llum. Quan omplim els espais entre els orbeez amb aigua, la llum no es desvia perquè no canvia de medi, tot és aigua. La llum no viatja igual per tots els medis. Hem après que la llum viatja sempre en línia recta. El fenomen que hem vist és el de la refracció de la llum que és la desviació de la llum quan canvia de medi. No haguéssim pogut veure tot el que hem vist en aquest experiment i altres que hem fet sense que es produís la refracció de la llum. Quan un raig de llum làser travessava l’aigua fent un angle de 90 graus amb la paret del recipient, la travessava en línia recta sense desviació. Quan variàvem l’angle i el raig s’acostava a la superfície de l’aigua, rebotava i tornava a entrar a l’aigua, es produïa el fenomen de la reflexió de la llum. Hem pogut comprovar que la llum sempre viatja en línia recta. La fibra òptica utilitza aquest procés per a fer arribar internet d’alta velocitat a les cases i empreses. Creiem que serà molt important per a desenvolupar noves tecnologies aprofitar les propietats de la llum com ja s’ha fet amb la fibra òptica.
Els objectes opacs són aquells que no deixen passar la llum, tenen una ombra compacta i de color negre quan la llum els il·lumina i, si observem la forma de la seva ombra, podem deduir-ne la seva forma. Hem vist que si canviem l’objecte de costat, la seva ombra també varia. De la seva ombra podem deduir també de quins materials no estarà fet (vidre, plàstic transparent...). Hi ha uns objectes opacs que no deixen passar la llum però la reflecteixen, com els miralls, els cd..; la seva ombra també és compacta i de color negre total però si aixequem la tapa de la caixa d’observació, podem veure l’objecte reflectit al sostre de la classe, de color blanc, il·luminat per la llum que s’ha reflectit. La seva ombra també ens dona pistes de quin tipus d’objecte es tracta. Els objectes translúcids són els que deixen passar la llum a través seu, tenen una ombra molt clara i no definida a vegades, si l’objecte té color, es pot apreciar en la seva ombra. L’ombra no sempre ens dona moltes pistes, si es pot apreciar la forma sí que ens dona una pista de si pot ser un got o un cendrer... Com que la nostra classe no té cortines vam haver de posar cartolines per tapar la llum, aleshores ens vam adonar que els flocs de neu que hi havia enganxats als vidres i que quedaven darrere les cartolines, els podíem veure que estaven allà darrere amb els llums de la classe apagats. Una cartolina que ens amaga perfectament si ens la posem davant, en la seva interacció amb la llum del sol, deixava veure els flocs de neu de darrere i això ens va sobtar molt a tots, vam pensar altres exemples en què la llum interacciona amb objectes opacs i vam veure que no tot és tan senzill com sembla quan es tracta de la llum.
En aquest laboratori hem après el funcionament d’una cambra fosca i hem recordat el funcionament del nostre ull. Al projectar la llum sobre un objecte, en la pantalla de la cambra fosca (el paper vegetal) veiem la imatge de l’objecte exposat a la llum invertida. És la lupa que produeix aquest efecte, al ser una lent convergent, fa que els rajos de llum que convergeixin en el centre a l’arribar a la lupa i s’obrin al sortir d’ella i es donin la volta, és a dir els rajos de la part de dalt van a parar a la part de sota i els de sota a dalt, projectant la imatge en el paper vegetal. El que veiem a la pantalla és la imatge reflectida de l’objecte però del revés, si apropem la figura a la lupa, la imatge es fa més gran i, si la posem més enrere, es veu més petita i la podem veure més nítida i enfocada. Com que la distància entre la lupa i la pantalla és fixa, hem de bellugar l’objecte per a poder-lo enfocar. Necessitem el paper vegetal perquè freni la llum i puguem veure l’objecte projectat reflectit. En una cambra fosca hi ha tres coses que hem de tenir en compte: la distància de la lent convergent a la pantalla, el tipus de lent i la distància de l’objecte a la lent (distància focal). En el nostre cas, tot és fix menys la distància de l’objecte, per això l’hem de moure per a poder-lo enfocar. El nostre ull funciona com una cambra fosca, el cristal·lí fa com la lent de la lupa i la retina fa de pantalla com el paper vegetal de la cambra fosca, la imatge també està invertida i es converteix en impulsos nerviosos o senyals elèctrics que arriben al nostre cervell. És el cervell el que interpreta la imatge i li dona la volta perquè nosaltres la puguem veure tal i com és. El cristal·lí és qui ens permet enfocar la imatge, es pot estirar més o menys amb els músculs interns de l’ull i així s’adapta per tal que la llum que convergeix en ell arribi nítida i formi una imatge enfocada en la retina. En el cas del nostre ull podem variar la distància de l’objecte (en alguns casos) i la forma del cristal·lí (que fa de lupa).
En aquest lab hem reflexionat sobre la importància i la sort que tenim de poder disposar d’electricitat en tot moment. Sense electricitat la nostra vida quotidiana seria molt més complicada, no disposaríem de tants aparells elèctrics com la rentadora, la televisió, la play..., i també hi hauria moltes activitats que fem que no podríem fer tan fàcilment com llegir un llibre, escriure i fer els deures, bellugar-nos per la casa... Se’ns fa difícil imaginar-nos una vida sense electricitat o amb dificultats per tenir-ne, viure en cases amb habitacions on no entra gens ni mica la llum del sol i que no tenen cap tipus de finestres. Viure en espais sense llum natural o sense electricitat afectaria la nostra salut i la nostra manera de viure. Abans de fer resoldre el repte no sabíem com podíem fer que la llum natural entrés en un espai interior sense construir finestres o gastar molts diners; si foradàvem el sostre per posar-hi vidres, segurament no estaria a l’abast de la gent més desfavorida que és qui pateix la manca de llum i electricitat. Després de resoldre el repte i buscar informació, hem vist que ho podem fer posant làmpades de Moser al sostre. És una solució barata, la llum és natural durant el dia, els materials són fàcils d’aconseguir, és fàcil de construir i es pot utilitzar a tot arreu. També es pot utilitzar en fanals al carrer o com a fanalets per a bellugar-se quan és fosc per la casa o el carrer, si es disposa d’un llanterna. Mentre fèiem el repte hem descobert coses molt interessants: - La llum que fa una llanterna pot ser potent, però només il·lumina una zona concreta, un punt fix, en línia recta (la llum es desplaça així). - Quan col·loquem una ampolla plena d’aigua damunt la llanterna, la llum que fa es difumina, és més tènue però arriba a més llocs en una habitació fosca i no es molesta als ulls com ho és una llanterna. - Hem afegit lleixiu a l’aigua de la làmpada de Moser perquè en contacte amb la llum del sol podrien créixer microorganismes que farien que l’aigua no estigués totalment transparent i la llum no pogués entrar o sortir. - Gràcies a les propietats de la llum s’ha aconseguit fabricar una làmpada senzilla que pot millorar molt la qualitat de vida de la gent més desfavorida. - Sense la ciència i la tecnologia moltes coses quotidianes serien molt més complicades i incòmodes de fer, tot allò que és del dia a dia, ens costaria moltíssim de fer en temps i esforç. És important la recerca científica per descobrir noves coses i útils, resoldre problemes i ajudar la gent en la seva qualitat de vida; el desenvolupament científic i tecnològic és vital per al desenvolupament de la humanitat.
We use our own and third-party cookies for analytical and technical purposes; processing data necessary for the creation of profiles based on your browsing habits.
You can get more information and configure your preferences from 'Cookie settings'.
Return 