Amb aquest experiment hem descobert que quan mescles vinagre i bicarbonat es fa una reacció química i apareix un gas. El gas es vol escampar i emplena els globus. Hi ha globus que s’inflen més perquè hem posat més bicarbonat, és a dir hi ha més reactius i surt gas fins que ja no queda bicarbonat o vinagre. Aquest gas és més dens que l’aire ja que se’n va al fons del tassó. Més dens vol dir que està com més “compactat”. Sabem que se’n va al fons, al manco al principi, perquè l’espelma no s’ha apagat fins que ha arribat a baix. Hem vist que l’espelma s’apaga perquè el gas desplaça l’oxigen i la flama s’apaga. Els gasos també ocupen un lloc, ocupen un volum. Ens ha agradat molt! Ens hem divertit inflant els globus amb la reacció química i ens hem emocionat quan hem abocat “el gas” des del tassó de precipitat sobre les espelmes i s’han apagat!!!
INFORME MISSIÓ ALBA El que hem descobert fent aquest experiment és que l’agulla de la brúixola és de ferro i està imantada, per aquest motiu sempre assenyala el nord, perquè al nord hi ha un punt de concentració de la Terra, un camp magnètic, que l’atreu. Per moure l’agulla d’una brúixola necessitam com a mínim un camp magnètic. Quan alguns metalls s’atraquen al camp magnètic de l’agulla, la desorienten (nosaltres ho hem provat amb unes tisores, amb grapes de coure i un cèntim d’euro i la brúixola s’ha desorientat). També podem tenir 2 camps magnètics: el de l’agulla imantada i el d’un imant. Hem descobert que un cable enrotllat i connectat a una pila (és a dir un circuit amb una bobina) també crea un camp magnètic i fa la mateixa funció que un imant. Hem llegit que això es diu electromagnetisme. Amb el circuit elèctric hem descobert que la bombeta s’encèn gràcies als electrons que, amb l’energia de la pila, circulen pel circuit. Es necessita que al circuit estiguin connectats el pol positiu i el pol negatiu perquè els electrons circulin. Hem descobert que els electrons estan a tot el que té matèria. També hem descobert que només alguns materials són capaços de conduir l’electricitat i electrons. Paper NO, Fusta NO, Metall SÍ, Aigua NO, Ceràmica NO, Grafit SÍ, Cabells, NO. Per tant SÍ que és POSSIBLE que un objecte exerceixi força sobre un altre sense tocar-se, ja que l’imant, el circuit amb bobina i els objectes de ferro o de coure mouen l’agulla imantada de la brúixola sense tocar-la!
En aquest experiment, nosaltres vàrem sortir al pati amb les lupes, els globus i els cronòmetres i vàrem veure que alguns globus s'explotaven abans que els altres. Els colors negre, blau cel i verd varen ser els més ràpids en explotar, en canvi el lila se va torbar més i el blanc no va arribar a explotar. Majoritàriament els globus més foscos explotaven més ràpidament i els clars necessitaven més temps, però no ens quadren els globus rosa i groc, ja que els diferents grups vàrem obtenir diferents resultats. Després de pensar-ho molt vàrem arribar a entendre que si tens una cosa, per exemple de color blanc, aquesta absorbeix tots els rajos solars excepte el del seu propi color, en aquest cas, el blanc, que és reflectit i per això el veim. Ens hem "col·lapsat" amb el concepte del color, hem arribat a decidir que és un efecte visual. També hem vist que la goma absorbeix energia tèrmica i això produeix que el globus s'encalenteixi, es decolori o es cremi, s'estiri (dilati) i finalment exploti. Ha estat un experiment divertit, però difícil d'entendre.
Amb aquest experiment hem observat que la llum invisible, en realitat, només és invisible perquè NOSALTRES no la podem veure sense detectors artificials. Hem descobert la diferència que hi ha entre la llum visible i la llum invisible (infraroja o ultraviolada), encara que generalment es comporten igual: atravessen el plàstic transparent, però el plàstic opac només l’atravessa la llum visible; les dues es reflecteixen als miralls. També hem comprovat que el protector solar protegeix perquè reflecteix els rajos UVA, en canvi la crema hidratant no. Aquest experiment ens ha agradat! El que ens ha sorprès més ha estat veure la llum infraroja a través de la càmera!! També ens ha sorprès que la crema solar protegeixi tant!! Ara ja sabem que per ser bons científics o científiques s’ha de ser observador, s’ha de tenir paciència per fer prova i error i comprovar els resultats.