Amb el diòxid de carboni es pot apagar una espelma, perquè aquest gas aparta l’oxigen. Hem après que la combustió necessita oxigen, combustible i calor, llavors com que el CO2 aparta l’oxigen, s’apaga l’espelma perquè ja no hi ha combustió. Hi ha diversos tipus de gasos, com per exemple, l’oxigen, els gasos nobles, el nitrogen, etc. Aquests els trobem a l’atmosfera. Els gasos són invisibles. Hem descobert que la nostra espelma no s’ha apagat sola, sinó que ha estat el diòxid de carboni. Hem recordat que hi ha tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Les molècules del sòlid estan molt juntes, les dels líquid estan una mica separades i les del gasós estan molt separades i en constant moviment. L’aigua, per exemple, pot estar en aquests tres estats de la matèria, és a dir, pot canviar d’estat. En l’estat sòlid es transforma en gel, en l’estat líquid és l’aigua que bevem i s’adapta al recipient i en l’estat gasós és vapor d’aigua, que ho podem aconseguir bullint aigua. La densitat és la relació que hi ha entre la massa d’un objecte i l’espai que ocupa. La densitat ha sigut important perquè el CO2 era més dens que els gasos de l’atmosfera i s’ha quedat al fons del vas de precipitats i per això l’espelma s’ha apagat quan ha arribat al fons del vas.
La classe de sisè, els petits científics, hem descobert moltes coses. Una d’elles és que els imants tenen un pol positiu i un altre negatiu. La Terra també té dos pols i la brúixola sempre assenyala el nord perquè la Terra genera un camp magnètic i aquest pol de l’agulla de la brúixola es sent atret pel pol oposat de la Terra. També hem après que hi ha materials conductors (metall, aigua i grafit) i aïllants (fusta, plàstic, paper, ceràmica i goma d’esborrar) de l’electricitat. Els materials conductors que ens donen energia han d’estar envoltats de materials aïllants perquè no ens electrocutem. Hem muntat un circuit elèctric. Perquè funcioni ha d’estar tancat, ha d’estar format per un generador i uns cables que transporten els electrons. La punta d’un cable l’hem de connectar al pol positiu de la pila i l’altra punta al pol negatiu. Quan vam apropar l’imant a la brúixola, l’agulla de la brúixola es va tornar boja i va deixar d’assenyalar el nord. Quan vam apropar la brúixola al circuit elèctric, va passar el mateix però amb menys força. El que més ens ha agradat ha estat muntar el circuit elèctric perquè mai ho havíem fet. També ens va agradar molt provar-ho amb diferents materials per descobrir si eren conductors o aïllants. En resum, ens ha agradat molt aprendre sobre el magnetisme, que els imants tenen dos pols, que si els pols són iguals es repel•len i si són diferents s’atreuen.
Quina relació té la llum del sol amb els colors? La llum està formada pels tres colors primaris de la llum (verd, blau i vermell). El negre va explotar molt fàcilment, perquè és el color que més absorbeix la calor del Sol, perquè el color negre és produeix quan no hi ha llum. El vermell és el que va explotar en segon lloc, va tardar més que el negre, perquè absorbeix el blau i el verd i el vermell rebota, perquè és el seu color, el color que veiem. El blanc no va explotar, perquè no va absorbir cap color, al contrari, els va rebotar, perquè el color blanc és la suma dels tres colors primaris. Què passa amb la llum del sol quan ens toca la pell? Com que els rajos del sol produeixen energia tèrmica i solar, la pell se’ns escalfa i se’ns pot cremar, per això ens hem de protegir la pell, amb crema solar, per exemple. Quan un material (per exemple, el globus) rep energia i s’escalfa, què li passa? Es crema i s’acaba trencant. On podem trobar energia al nostre entorn? Al semàfor (energia elèctrica i lluminosa), als cables (energia elèctrica), als carregadors (energia elèctrica i química), a un forn (energia tèrmica i elèctrica), als cotxes (energia química i mecànica), quan pedalegem una bici (energia mecànica).
En aquests experiments hem après que la crema solar de 50 ens protegeix molt dels rajos ultraviolats, la crema solar de 25 ens protegeix una mica però ens pot cremar igualment. En canvi, la crema hidratant sol ens hidrata la pell, no ens protegeix. D’aquesta manera, encara que no podem veure la llum ultraviolada amb els nostres ulls, sabem que existeix perquè ens crema la pell. Amb els nostres ulls podem veure la llum visible, però la llum ultraviolada no la podem veure amb els ulls, la podem veure a través de càmeres digitals. El que més ens va agradar va ser fer l’experiment amb les cremes solars.