* Només existeix el que veiem? No, hi ha substàncies que hi són però no es veuen. Ocupen espai però no són visibles a simple vista. * En quines formes o estats podem trobar la matèria? La matèria la podem trobar en 3 estats diferents: - Sòlid - Líquid - Gasos * Es pot produir un canvi d’estat? Sí concretament es poden produir 4 canvis d'estat: - De sòlid a líquid: Fusió - De liquid a gas: Evaporació - De gas a líquid: Condensació - De líquid a sòlid: Solidificació * Què és la densitat? La densitat és la relació entre massa i el volum. La calculem de la següent manera: Densitat= Massa / Volum * Ha sigut important la densitat en aquests experiments? Si, ja que vam tirar vinagre (líquid) en una ampolla, aquest va baixar fins al fons, perquè el vinagre té més densitat que l'oxigen. De manera que el vinagre va quedar a sota i l'oxigen a sobre. Llavors vam agafar bicarbonat de sodi, que al tenir més densitat també va baixar fins al fons de l'ampolla barrejant-se amb el vinagre. Aquesta barreja va formar un gas (diòxid de carboni CO2)), Aquest diòxid de carboni el que va fer va ser deplaçar l'oxigen amunt, també per la diferència de densitats i per tant, això va fer que el globus s'inflés amb l'oxigen.
Cómo tiene que ser un circuito eléctrico para que circule por él la corriente eléctrica y se encienda la bombilla? Debe ser un circuito cerrado. Para que la corriente vaya desde donde se genera la energía hasta la bombilla. Es posible que un objeto ejerza una fuerza sobre otro sin que se toquen? Si debido al campo magnético. El campo magnético lo que hace es atraer algunos objetos hacia él, como por ejemplo el hierro; mientras que en otros objetos no son atraídos, como es el caso, por ejemplo, de los azulejos. Qué ocurre cuando situamos cerca dos imanes? Si los imanes se acercan por polos opuestos estos se pegaran, peo si acercamos los imanes por los mismos polos estos se repelaran y no llegaran a pegarse. Por qué la aguja de una brújula siempre señala el Norte en la Tierra? Igual que nos ha pasado al acercar un imán a la brújula, que su aguja se desplazaba hacia donde movíamos el imán, la aguja de cualquier brújula siempre señala el norte porque esta es atraída por un imán muy grande que es el campo magnético de hay en la tierra.
1. Quina relació té la llum del sol amb els colors? Que la llum afecta diferent segons el material sobre el que reflecteix. 2. Què passa amb la llum del sol quan ens toca la pell? Que ens podem crema. en exposicions llargues al sol els rajos ultravioleta actuen sobre la nostre pell simulant l'efecte de la lupa sobre del globus. 3. Quan un material (per exemple, el globus) rep energia i s’escalfa, què li passa? Es deforma, es pot arribar a trecar, pot arribar a cremar-se,.... 4. Com podem generar energia al nostre entorn? El sol, aliments, aigua, minerals, vent,....
En aquesta fase hem descobert que hi ha diferents tipus de llum. Llum visible a simple vista i llum que no veiem per nosaltres mateixos. Per veure la llum tenim detectors, els més coneguts són els nostres ulls, però aquests no serveixen per veure segons quina llum, com la llum infraroja, que per a poder-la veure necessitem d'altres detectors, com poden ser càmeres digitals. Tot i així hi ha molts altres detectors com els microscopis, telescopis,... entre altres. També hem après que la llum travessa de diferent manera cada tipus de material, fins hi tot alguns materials no els travessa. Hem reflexionat sobre la llum ultraviolada, que tant ens efecte cada dia, sobretot durant els mesos d'estiu on, encara que no ens n'adonem pot arribar a cremar la nostra pell, per això és tan important que ens protegim amb crema solar. Tal i com hem experimentat amb les boletes i els diferents nivells de protecció de cada una de les cremes que hem utilitzat. Aquest mateix efecte és el que es produeix entre els raigs de sol i la nostra pell. Aquest experiment ens ha demostrat també que en ciència 2+2 a vegades no són 4. I que no sempre allò que és, es pot veure, sinó que algunes vegades hem de crear hipòtesis i supòsits que ens ajudin a donar explicacions a segons quins fenomens.