FASE 1: El globus l'omple un gas que és el CO2 (Diòxid de carboni). Un globus s'ha inflat més que un altre perquè hi havia més quantitat. Quan més quantitat de reactius, més reacció es produirà. FASE 2: Una espelma necessita foc/calor, oxigen i cera per mantenir-se encesa. El gas (diòxid de carboni) apaga les espelmes perquè és més dens i pesa més que l'aire. FASE 3: L'espelma s'ha apagat quan l'hem submergit amb el CO2. El gas es disposita perquè pesa més que l'aire. * No només existeix el que veiem. La matèria la podem trobar en estat sòlid, gasós i líquid. Modificant la temperatura podem canviar el seu estat. La densitat seria el pes i la composició que té la matèria. En aquests experiments la densitat ha estat important, ja que si el CO2 no hagués estat més dens que l'aire, l'espelma no s'hauria apagat.

La llum del sol conté tots els colors i eiem el reflex del color que la llum il•lumina. Quan la llum del sol ens toca la pell ens dona escalfor i quan més concentrat està el punt de calorm més crema. Quan un material rep energia i s’escalfa, la superficie es degrada, es dilata i es fa transparent perquè la llum el fon. El globus que peta abans és el negre. Vermell, blau, verd, i groc són els segúents, però segons els globus, l’hora del dia i la perpendicularitat del sol canviava la durada. El blanc no peta. L'energia al nostre entorn la trobem arreu. L'energia ni es crea ni es destrueix. Es transforma, transporta, transfereix... però sempre està present. Una flama i la llum del sol desprenen llum i calor. La concentració de la llum del sol en un puint fa que pugi la temperatura del globus i que exploti La lupa concentra els rajos de sol en un sol punt i fa que augmenti la calor en aquest punt. Uns han explotat abans que els altres perquè els colors foscos atreuen més la llum, s’escalfen abans. En canvi, els colors clars la llum rebota i costa més que exploti.